Comanegra

El fumet de l'edició

Jordi Puig

A casa tot ho vinculem al menjar. Ja és normal que haguem fet el primer llibre comestible del país, és clar, perquè tot ho fem anar a petar a l’estómac.

Fa unes setmanes, a mig arròs –un arròs històric– algú va dir que no hi havia color, quan feies el fumet a casa, i l’altre va reblar que en l’edició, com en l’arròs, la clau és el fumet. Podria haver quedat com una sentència inflada pel vi, però ens ho vam anar creient. I què seria, doncs, el fumet de l’edició?

El fumet és el brou que integrarà tots els ingredients. És d’on l’arròs xuclarà la gràcia fins a agafar cos i sabor. I al final –aquesta és una part bonica– el fumet desapareixerà, es farà invisible, o en tot cas indistingible. Quan et serveixen un arròs no ho saps pas, si el fumet utilitzat és una porqueria de pot, o un fumet industrial més ben afinat, o una meravella d’aquelles triades al mercat espinada a espinada i feta a casa per mans expertes. A simple cop d’ull no ho saps, però a la primera queixalada ho veus tot, i el fumet no enganya.

La metàfora queda servida, doncs. Prioritat pel producte i pel procés, també pel procés. Prioritzar el procés també és patir una mica perquè l’arròs de demà no sigui idèntic al d’avui, perquè no tenies tants caps de gamba o perquè has badat un minut en el sofregit, però l’aventura de no comprar el fumet preparat, de fer-se’l a casa cada setmana, acaba tenint unes recompenses enormes.

COMANEGRA utilitza cookies per garantir que donem la millor experiència en el nostre lloc web.
Si continua, assumim que accepta rebre totes les cookies al lloc web COMANEGRA.